M'agradaria escriure sobre un vídeo que he fet per una assignatura de la universitat que consistia en realitzar un vídeo relacionat amb l'educació social i... aquí el teniu! Crec que tenim la visió que les persones amb discapacitat són diferents a nosaltres pel simple fet que tenen diferent aspecte, però qui no és discapacitat? Tots tenim errades, defectes, caràcter... Tots som persones, tots som iguals. Nosaltres mateixos som els que mirem diferents a aquestes persones i primer ens hauríem de mirar a nosaltres mateixos per saber quins són els nostres defectes. No marquis la diferència!
Avui m'agradaria parlar-vos de la perfecció relacionat amb el vídeo que he vist. Aquest vídeo mostra com un dissenyador vol el·laborar uns maniquí tenint com a model a persones amb alguna imperfecció el cos. Em va sorprendre molt que algú pensés en aquestes persones i que pensés en: per què hem de mostrar a la societat que tothom ha de tenir un cos perfecte? Molta gent no està contenta amb el seu cos i crec que és pel que s'ha generat a la societat: tothom ha de tenir una certa estatura, amb unes cames esveltes, un cos sense ''mixelins''... Jo crec que aquest vídeo ens pot fer veure que hem d'estar contents tal i com som encara que no siguem igual que la resta de persones.
L'èxit no és una idea ni un somni, l'èxit és un 1% d'inspiració i un 99% d'esforç. Sempre ens diuen que l'èxit es basa en tenir molts diners, però no és així, la persona que té èxit és aquella que aconsegueix amb tot el seu esforç el que volia. He pensat molt en això i he trobat aquest vídeo que descriu exactament què és l'èxit. Espero que us serveixi per a la vostra vida i per totes les decisions que hagueu de prendre.
Hola bon dia! Avui navegant per internet he
trobat aquest vídeo de casualitat i no he pogut evitar veure'l. M'ha fet una
mica de mandra al veure que durava uns vuit minuts, però al final he decidit
veure'l. M'ha impactat molt la història d'aquesta nena i ho he pogut comparar
amb les desigualtats socials que existeixen a la nostra societat. En aquest cas
és una venedora de mistos pobre, però a la vida real es repeteix la mateixa
situació de marginació amb altres persones com els captaires, nens marginats,
immigrants, persones de la tercera edat, etc. No cal explicar més fets sobre el
vídeo, jo crec que només cal que li doneu al botó en forma de triangle tombat i
entendreu el que us he escrit. Espero que us agradi :)
Avui he vist que ma mare ha penjat al facebook aquest vídeo i he volgut mirar-l'ho, la veritat és que és preciós. Així que he pensat penjar-ho al blog. El vídeo tracta sobre les professions dels pares, que molts cops ens dóna vergonya dir sobre què treballen els nostres pares en comparació amb els pares dels teus amics. En aquest vídeo es pot veure com el pare d'un nen explica què fa a la feina a part d'apagar focs, ja que és bomber. Després tots els nens estan emocionats al veure l'heroi del pare d'aquell nen, però després un altre pare ha d'explicar la seva professió i només entrar per la porta de la classe el seu fill ja té vergonya del seu pare que està a l'atur. Sí, a l'atur, paraula molt comuna que actualment la tenim a la boca i l'ha fem utilitzar molt. Inclús els nens saben més o menys què és l'atur, la crisi, els desnonaments, etc. Encara que molts pares estiguin a l'atur no s'han d'avergonyir de dir-ho perquè s'ha de treure coses positives: si no tens feina sempre tindràs a la teva família fent'he costat, animant'he, formant equip, tirant endavant la família com es pugui. És una cosa negativa estar a l'atur, és veritat però si tens una família, tot és possible.
Avui m'agradaria parlar sobre un dispositiu que coneixem des de fa molt de temps, però que és una revolució: els llibres. Actualment amb tants aparells electrònics ''hem deixat de costat'' una cosa tan simple com un recull de pàgines que des de ben petits ens van fer viure moltes aventures i que gràcies als nostres pares que ens llegien un conte abans d'anar a dormir podíem tenir uns bons somnis.
Ara tot això de llegir un conte per la nit i veure als nens com llegeixen al tren o a l'escola amb llibres de paper ja no es veu gaire. Actualment veus a molta gent amb els e-books, les tablets, els ipads, els portàtils, els mòbils... però a pocs veiem amb llibres. Jo encara que sóc jove i estic immersa en el món de la tecnologia segueixo llegint amb llibres de paper, perquè m'agrada més; no és el mateix llegir a una pantalla que a un paper.
Un llibre és una eina tan senzilla d'utilitzar... no necessites carregar-lo, no té cables, pots doblegar les pàgines, pots escriure a les pàgines del llibre, pots ensumar les pàgines quan te'l compres nou, etc. És molt útil, fàcil i pràctic d'utilitzar i a demés si no el vols comprar només has d'anar a les biblioteques més properes de casa teva i agafar-lo prestat.
Espero que encara que hi hagi molts avanços tecnològics no treguin l'increïble món dels llibres ja que, és una aventura endinsar-te a dins sense necessitat de tenir una pantalla davant.
Aquí us deixo el vídeo que explica molt bé què és un llibre i amb quina facilitat es pot utilitzar. Espero que us agradi.
Aquí us deixo un altre vídeo sobre la meravella de llegir...
Sempre ens pregunten: I tu? Què vols ser de gran? La majoria quan som petits sabem què serem de grans: metges, mestres, veterinaris, bomber, policia, etc. Però fer-nos grans comporta moltes coses com responsabilitats, serietat, feina... La gent només pensa en guanyar diners, diners i més diners, no pensen en un altre cosa i sempre estan esperant els quinze dies de vacances per deixar de banda l'estrès per uns dies. Després de les vacances torna la rutina i només pensem: quants dies queden per fer vacances? Sempre ens queixem i no gaudim de la vida, ens passem 350 dies pensant en les vacances.
Jo de petita tenia molt clar que volia ser mestra, però quan et fas més gran te'n adones realment el que vols fer, jo sóc una educadora social en procés, però sobre tot el que vull ser de gran és poder tenir més temps per a la meva família i no pensar només en la feina.
És per això que us deixo aquest vídeo perquè reflexa molt bé les idees que passen pel cap a un nen quan li pregunten què vol ser de gran. Espero que us agradi, a mi m'encanta!
