Amb la família tot és possible

Avui he vist que ma mare ha penjat al facebook aquest vídeo i he volgut mirar-l'ho, la veritat és que és preciós. Així que he pensat penjar-ho al blog. El vídeo tracta sobre les professions dels pares, que molts cops ens dóna vergonya dir sobre què treballen els nostres pares en comparació amb els pares dels teus amics. En aquest vídeo es pot veure com el pare d'un nen explica què fa a la feina a part d'apagar focs, ja que és bomber. Després tots els nens estan emocionats al veure l'heroi del pare d'aquell nen, però després un altre pare ha d'explicar la seva professió i només entrar per la porta de la classe el seu fill ja té vergonya del seu pare que està a l'atur. Sí, a l'atur, paraula molt comuna que actualment la tenim a la boca i l'ha fem utilitzar molt. Inclús els nens saben més o menys què és l'atur, la crisi, els desnonaments, etc. Encara que molts pares estiguin a l'atur no s'han d'avergonyir de dir-ho perquè s'ha de treure coses positives: si no tens feina sempre tindràs a la teva família fent'he costat, animant'he, formant equip, tirant endavant la família com es pugui. És una cosa negativa estar a l'atur, és veritat però si tens una família, tot és possible. 

El nou dispositiu sense cables

Avui m'agradaria parlar sobre un dispositiu que coneixem des de fa molt de temps, però que és una revolució: els llibres. Actualment amb tants aparells electrònics ''hem deixat de costat'' una cosa tan simple com un recull de pàgines que des de ben petits ens van fer viure moltes aventures i que gràcies als nostres pares que ens llegien un conte abans d'anar a dormir podíem tenir uns bons somnis.

Ara tot això de llegir un conte per la nit i veure als nens com llegeixen al tren o a l'escola amb llibres de paper ja no es veu gaire. Actualment veus a molta gent amb els e-books, les tablets, els ipads, els portàtils, els mòbils... però a pocs veiem amb llibres. Jo encara que sóc jove i estic immersa en el món de la tecnologia segueixo llegint amb llibres de paper, perquè m'agrada més; no és el mateix llegir a una pantalla que a un paper. 

Un llibre és una eina tan senzilla d'utilitzar... no necessites carregar-lo, no té cables, pots doblegar les pàgines, pots escriure a les pàgines del llibre, pots ensumar les pàgines quan te'l compres nou, etc. És molt útil, fàcil i pràctic d'utilitzar i a demés si no el vols comprar només has d'anar a les biblioteques més properes de casa teva i agafar-lo prestat.

Espero que encara que hi hagi molts avanços tecnològics no treguin l'increïble món dels llibres ja que, és una aventura endinsar-te a dins sense necessitat de tenir una pantalla davant.

Aquí us deixo el vídeo que explica molt bé què és un llibre i amb quina facilitat es pot utilitzar. Espero que us agradi.

Aquí us deixo un altre vídeo sobre la meravella de llegir...

Jo no vull ser GRAN

Sempre ens pregunten: I tu? Què vols ser de gran? La majoria quan som petits sabem què serem de grans: metges, mestres, veterinaris, bomber, policia, etc. Però fer-nos grans comporta moltes coses com responsabilitats, serietat, feina... La gent només pensa en guanyar diners, diners i més diners, no pensen en un altre cosa i sempre estan esperant els quinze dies de vacances per deixar de banda l'estrès per uns dies. Després de les vacances torna la rutina i només pensem: quants dies queden per fer vacances? Sempre ens queixem i no gaudim de la vida, ens passem 350 dies pensant en les vacances. 

Jo de petita tenia molt clar que volia ser mestra, però quan et fas més gran te'n adones realment el que vols fer, jo sóc una educadora social en procés, però sobre tot el que vull ser de gran és poder tenir més temps per a la meva família i no pensar només en la feina.

És per això que us deixo aquest vídeo perquè reflexa molt bé les idees que passen pel cap a un nen quan li pregunten què vol ser de gran. Espero que us agradi, a mi m'encanta!

El que realment signifiquen les paraules

AMOR

DESESPERACIÓ

INNOCÈNCIA

TRISTESA

DOLOR

RESPECTE

COMPASSIÓ

ESPERANÇA

CURIOSITAT

SENTIT D'HUMANITAT

COMPANYERSIME

Us he posat aquestes imatges perquè una imatge diu més que mil paraules i a demés a vegades tenim un concepte d'una cosa que no és real o és incomplet. Per això hem de mirar al nostre voltant i veure quanta gent hi ha necessitada, començant des del nostre barri fins pot ser persones molt properes a nosaltres. Hem de donar gràcies sempre del que tenim perquè hi ha gent que no té les mateixes oportunitats i ser més humanitaris amb la societat a la qual pertanyem. 

La vida no és esperar a que passi la tempesta, és aprendre a ballar sota la pluja...

Mai hi ha dies lletjos quan la pluja és molt forta, quan el vent tira els arbres, quan fa molt fred i no surt el sol...

Us he afegit aquesta frase sobre la vida que m'agrada molt:

La vida és una obra de teatre que no ens permet assajos... Per això, canta, riu, balla, estima i viu intensament cada moment de la teva vida; abans que el teló baixi i la obra acabi sense aplaudiments...

Espero que us agradi.

Això sí que és amor

Ella està greument ferida

Ell li porta menjar i s’ocupa d’ella

La vegada següent que ell torna amb menjar, se’n adona que ella ja està morta...

Ell tracta de moure-la, vol que reaccioni; però tot és inútil

Ell no es conforma, s’atura al seu costat i crida amb totes les seves forces perquè ella desperti i es mogui

Finalment, veient que ella ja no pot reaccionar, s’atura al seu costat cridant la seva desolació 

Les fotografies dels dos ocells han estat fetes a la República d’Ucraïna, on l’ocell tracta desesperadament de salvar a la seva companya...

Milions de persones es van emocionar al veure aquestes precioses fotos a Europa, a Amèrica, a arreu del món...

El fotògraf va cedir aquestes fotos per un preu moderat a un diari famós de França i totes les copies del diari van ser venudes el dia en que es van publicar.

Amb això no calen paraules: una imatge val més que 1000 paraules. Només dir que això és un gest d’amor cap als altres. En aquest cas és d’ocell a ocell, però això també ho podem trobar a casa, a la feina, al carrer... molt a prop nostre. Amb aquestes fotografies ens adonem fins a quin punt nosaltres donaríem la vida pels altres, sobre tot als qui més estimem.